Crestas Tío María a Sant Llorenç de Montgai

Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i de ressalts. Molt ràpida de fer i sobre bona roca calcaria pot servir-nos per completar el dia en aquesta entranyable escola de ponent.

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. A mà dreta baixa un camí cap un descampat on podem estacionar. Seguim a peu com si anéssim a la Paret de la Formiguera, però en contes de desviar-nos a l’esquerra i creuar la riera seguim recte pel corriol 25 metres més fins topar-nos amb el peu de via.

L1(III)

La primera tirada és un pur tràmit per abastar l’inici de la cresta pròpiament dia, només haurem d’anar seguint les expansions per terreny rampós fins la primera reunió. 20 metres.

L2(V-)

Iniciem la segona tirada escalant una placa fins situar-nos a l’aresta de la cresta. Continuem pel fil uns pocs metres i marxem cap a la banda dreta de la cresta, on amb un pas d’adherència arribem amb les mans al llom (on anirem trobant molt bona presa) i continuem flanquejant en una bonica bavaresa fins que tornem a guanyar el llom de l’aresta. Continuem per l’aresta superant algun ressalt fins la reunió. 45 metres.

L3(V+)

En aquesta tirada haurem de superar un bonic esperó. Ho farem per la seva banda esquerra, on trobarem un bon diedre fissurat, que ens permet progressar de forma molt atlètica. Un cop superat aquest tram, seguirem superant alguns ressalts fàcils fins la següent reunió.  40 metres.

L4(V)

Sortim cap a la dreta, flanquegem un xic i baixem un metre, per de seguida pujar de nou guanyant una bona fissura on hi podem encastar el peu. Un cop superat el pas seguim pel fil de la cresta superant ressalts fins la darrera reunió. 50 metres.

Descens:

Seguim un corriol que marxa en direcció a la via del tren. El corriol va perdent alçada i en pocs minuts ens trobarem de nou a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Estètics passos de bavaresa horitzontal a la segona tirada, molt ben trobats.
• Bonic tram de V+ al tercer llarg, amb uns cantells d’escàndol!!

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada.
• Al ser una cresta, l’escalada és poc mantinguda.